Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfraŋ.ɡoː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰreg- ‎(«trencar»).

VerbModifica

frangō ‎(1a present?), frangis ‎(2a present), frangere ‎(infinitiu), frēgī ‎(perfet), frāctum ‎(supí)

  1. trencar, jo trenco, fracturar
    Patinam frangere.Trencar un plat.
    Laqueo gulam frangere.Estrènyer la gola fins a trencar-la.
    Frangere tibiam.Fracturar la tíbia.
  2. esmicolar
    Cum fruges in saxi franguntur.Quan el gra sigui esmicolat amb la pedra.
  3. trencar, violar, infringir
    Foedus frangere.Trencar un tractat.
  4. cedir, minvar
    Calor se frangit.La calor minva.
  5. derrotar
    Nationes frangere.Vèncer nacions.

DerivatsModifica