Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /də.ruˈta/, balear /də.roˈta/, /də.ruˈta/
Occidental: nord-occidental /de.roˈta/, valencià /de.roˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon
  • Etimologia: Del francès antic desroter ‎(«desbandar»).

VerbModifica

der·ro·tar trans.

  1. Vèncer, fer perdre l'adversari en un enfrontament.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: derroto, derrota, derrotem
Vocal rizotònica: /ɔ/

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

VerbModifica

de·rro·tar trans., intr., pron. ‎(pronominal derrotarse, present derroto, passat derroté, futur derrotaré)

  1. derrotar, vèncer
  2. destrossar, dissipar
  3. (tauromàquia) banyegar
  4. (nàutica, pronominal) derivar