Català
Modifica

VerbModifica

dis·si·par trans., pron. ‎(pronominal dissipar-se)

  1. Desfer-se quelcom poc consistent, eteri: la boira, els núvols, el fum.
    «Va tornar a xuclar el cigar i va expirar el fum creant tres cercles en l'aire que es dissipaven cap amunt.» [1]
  2. Desfer-se els dubtes, els pensaments, posar en clar una idea.
    «Els mals auguris del meu naixement es dissipaven,...» [2]
  3. Gastar ràpidament i totalment els diners, una herència.
    «Si el fiduciari dissipa o danya greument els béns fideïcomesos , el fideicomissari pot exigir-li caució» [3]

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. David Frigola Fontacaba, Odin, 2020
  2. Alfred Bosch, L'atles furtiu, 2008
  3. LLEI 40/1991, de 30 de desembre. Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, DOGC, 27,07,1992