Potser volíeu: ideà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /iˈðe.ə/, occidental /iˈðe.a/
  • Rimes: -ea
  • Etimologia: Del llatí idea, provinent del grec antic ίδέα ‎(ídéa, «forma, aparença»), derivat de είδω ‎(eídō, «jo vaig veure»), segle XIV.
  • Anagrames: adie, aide, deia

NomModifica

i·de·a f. ‎(plural idees)

  1. Representació mental d'una cosa, d'un concepte o de quelcom que es vol fer.
  2. Part fonamental en una doctrina.

Compostos i expressionsModifica

  1. Tenir idea: Demostrar capacitat de comprensió i raonament.

TraduccionsModifica

VerbModifica

i·de·a

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de idear
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb idear

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \iˈðe.a\
Americà: alt /iˈde.a/, baix \iˈðe.a\

NomModifica

i·de·a f. ‎(plural ideas)

  1. idea


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /iˈdɛː.a/

NomModifica

i·dè·a f. ‎(plural idee)

  1. idea