Català

modifica

derroto

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de derrotar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb derrotar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb derrotar.

Castellà

modifica
Peninsular: /deˈro.to/
Americà: alt /deˈro.t(o)/, baix /deˈro.to/

derroto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb derrotar