trenca

Potser volíeu: trencà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾɛŋ.kə/
	balear /ˈtɾəŋ.kə/, /ˈtɾɛŋ.kə/
Occidental:	/ˈtɾeŋ.ka/

• Rimes: -ɛŋka
• Etimologia: De trencar, segle XV [1].
• Etimologia: Del castellà trenca [2].

Nom

trenca f. ‎(plural trenques)

1. trencadissa
2. trencall
3. (nord-occidental) Fita indicadora de partió.
4. (andorrà) partió

Nom

trenca f. ‎(plural trenques)

1. Tipus d'abric de llana amb caputxa que arriba fins a mitja cuixa.

Verb

trenca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trencar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (acenrt)
• Anagrames: cànter, cantre, cartén, creant, recant, tencar, tracen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB