trenca

Potser volíeu: trencà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾɛŋ.kə/
	balear /ˈtɾəŋ.kə/, /ˈtɾɛŋ.kə/
Occidental:	/ˈtɾeŋ.ka/

• Rimes: -ɛŋka
• Etimologia: De trencar, segle XV.

Nom

trenca f. ‎(plural trenques)

1. trencadissa
2. trencall
3. (nord-occidental) Fita indicadora de partió.
4. (andorrà) partió

Verb

trenca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trencar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (acenrt)
• Anagrames: cànter, cantre, cartén, creant, recant, tencar, tracen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB