trenqués

Potser volíeu: trenques

Català

Verb

trenqués

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb trencar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·qués (2)
• Anagrama: tresquen