porta
CatalàModifica
- Pronúncia:
- Oriental: /ˈpɔr.tə/, alguerès /ˈpɔl.ta/
- Occidental: nord-occidental /ˈpɔr.ta/, valencià /ˈpɔɾ.ta/, /ˈpɔɾ.tɔ/
- Rimes: -ɔɾta
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí porta amb el mateix significat que en català. Segons el filòleg Pedro Felipe Monlau (1808-1871) porta derivaria del verb portare («carregar, transportar») perquè quan els romans anaven a fundar un poble carregaven amb ells una aixada amb la qual marcaven el que seria la porta d'entrada a la ciutat. segle XIII
- Anagrames: aport, atrop, àtrop, optar, parot, partó, patró, porat, potra, tarpó, topar, tropa, tropà
NomModifica
por·ta f. (plural portes)
- Obertura vertical per accedir a un indret tancat, usualment un edifici.
- Per extensió i sovint metafòricament, qualsevol tipus d'accés.
- Exemple: Els llibres són la porta al coneixement.
- (futbol americà) Espai obert pels jugadors de la línia ofensiva d'un equip entre els defensors adversaris, amb l'objectiu que hi puguin avançar els propis corredors.
- (esports de pilota) porteria
DerivatsModifica
Compostos i expressionsModifica
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Obertura per accedir a un indret tancat
|
|
Qualsevol tipus d'accés
Futbol americà: espai obert pels jugadors de la línia ofensiva
VerbModifica
por·ta
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de portar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb portar
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- porta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
LlatíModifica
NomModifica
porta f. (genitiu portae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | porta | portae |
Vocatiu | porta | portae |
Acusatiu | portam | portās |
Genitiu | portae | portārum |
Datiu | portae | portīs |
Ablatiu | portā | portīs |