Potser volíeu: PORTA, Porta, portà, pòrta


Català
Modifica

 
Una porta d’entrada
  • Pronúncia:
Oriental: /ˈpɔr.tə/, alguerès /ˈpɔl.ta/
Occidental: nord-occidental /ˈpɔr.ta/, valencià /ˈpɔɾ.ta/, /ˈpɔɾ.tɔ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí porta amb el mateix significat que en català. Segons el filòleg Pedro Felipe Monlau (1808-1871) porta derivaria del verb portare ‎(«carregar, transportar») perquè quan els romans anaven a fundar un poble carregaven amb ells una aixada amb la qual marcaven el que seria la porta d'entrada a la ciutat. segle XIII
  • Anagrames: aport, atrop, àtrop, optar, parot, partó, patró, porat, potra, tarpó, topar, tropa, tropà

NomModifica

por·ta f. ‎(plural portes)

  1. Obertura vertical per accedir a un indret tancat, usualment un edifici.
  2. Per extensió i sovint metafòricament, qualsevol tipus d'accés.
    Exemple: Els llibres són la porta al coneixement.
  3. (futbol americà) Espai obert pels jugadors de la línia ofensiva d'un equip entre els defensors adversaris, amb l'objectiu que hi puguin avançar els propis corredors.
  4. (esports de pilota) porteria

DerivatsModifica

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

por·ta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de portar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb portar

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈpɔr.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *per- («passar a través») i relacionat amb portus.

NomModifica

porta f. ‎(genitiu portae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu porta portae
Vocatiu porta portae
Acusatiu portam portās
Genitiu portae portārum
Datiu portae portīs
Ablatiu portā portīs
  1. porta
  2. obertura, gorja, pas

DerivatsModifica