topí

Potser volíeu: topi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tuˈpi/
	balear /toˈpi/, /tuˈpi/
Occidental:	/toˈpi/

• Rimes: -i
• Etimologia: D’origen preromà incert , potser del fràncic *top ‎(«olla»), segle XV.

Nom

topí m. ‎(plural topins)

1. Forma alternativa de tupí.

Verb

topí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de topar.

Miscel·lània

• Síl·labes: to·pí (2)
• Anagrames: opti, optí, pito

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB