Català
Modifica

Oriental: central /tɾu.βəˈðo/, balear /tɾo.bəˈðo/, /tɾu.bəˈðo/
Occidental: nord-occidental /tɾo.βaˈðo/, valencià /tɾo.βaˈðoɾ/

NomModifica

trobador m. ‎(plural trobadors, femení trobadora)

  1. Aquell que troba algú o alguna cosa
  2. Poeta medieval que componia versos per a ser cantats en públic.

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: tro·ba·dor (3)

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /tɾu.βaˈðu/

NomModifica

trobador m. ‎(plural trobadors, femení trobairitz)

  1. trobador