troba

Potser volíeu: trobà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈtɾɔ.βə/, occidental /ˈtɾɔ.βa/
• Etimologia: De trobar, segle XII
• Anagrames: Barot, botar, botrà, obrat, robat, torba, torbà

Nom

tro·ba f. ‎(plural trobes)

1. acció i efecte de trobar, troballa.

Traduccions

Traduccions: troba

• Anglès: find ^(en)
• Castellà: hallazgo ^(es)
• Francès: trouvaille ^(fr), découverte ^(fr)
• Italià: trovamento ^(it), trovato ^(it)

• Llatí: inventio ^(la)
• Occità: trobada ^(oc), trobament ^(oc)
• Portuguès: achado ^(pt)

Verb

tro·ba

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trobar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trobar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català medieval

Verb

troba

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de trobar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de trobar