trobàrem

Potser volíeu: trobarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾuˈβa.ɾəm/, occidental /tɾoˈβa.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

trobàrem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de trobar.

   [Nosaltres] trobàrem o vam/vàrem trobar.

2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb trobar.

   Forma valenciana: [nosaltres] trobéssim, trobéssem, trobàssem, trobàssim o trobàrem.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bà·rem (3)
• Anagrames: barrotem, brotarem, brotàrem, embarrot, rebrotam, tamborer, torbarem, torbàrem

Català antic

Verb

trobàrem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de trobar
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de trobar

Variants

• [1] trobam
• [2] trobàssem