traieves

Català

Verb

traieves

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de traure.
2. (alguerès) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de treure.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ie·ves (3)
• Anagrames: atrevies, evitares, iteraves, vetaries