traguí

Potser volíeu: tragui

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾəˈɣi/, occidental /tɾaˈɣi/
• Rimes: -i

Verb

traguí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de traure.
2. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de treure.

Verb

traguí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de tragar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·guí (2)
• Heterograma de 6 lletres (agirtu)
• Anagrames: arguït, argüit, guarit, guitar, trigau

Català antic

Verb

traguí

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de traure

Variants

• trasc, trasquí, trasí