Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈtret/
  • Rimes: -et
  • Etimologia: Nom: Del llatí tractus, participi de trahĕre («estirar, arrossegar»), segle XIII.
  • Etimologia: Preposició: De traure, segle XIV.

tret m. (plural trets)

  1. Tir, acció de disparar una arma.
  2. Característica.
    El principal tret que defineix l'obra d'aquest escriptor és la ironia.

Compostos i expressions

modifica
  • Errar el tret: figuradament, enganyar-se en el dictamen o concepte d'alguna pretensió o intent.
  • Tret de gràcia: el que se li dóna a una persona o animal moribund per posar fi a la seva vida i treure-li el dolor, ja que està agonitzant, a la guerra els soldats li donen el tret de gràcia als seus companys per acabar amb el seu dolor.
  • Tret de sortida Descàrrega a l'aire d'una pistola efectuada per a indicar-ne el començament als corredors.


Traduccions

modifica

Preposició

modifica

tret

  1. Expressió d'una excepció.
    Anirem tots junts, tret que prefereixis anar avui tu sol.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

tret

  1. Participi masculí singular del verb treure/traure.
    He tret quatre préssecs del cistell, n'hi havia massa.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica