Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtret/
  • Rimes: -et
  • Etimologia:
Verb, nom: Del llatí tractus, participi del verb trahĕre ‎(«estirar, arrossegar»).
Preposició: De treure.

NomModifica

tret m. ‎(plural trets)

  1. Tir, acció de disparar una arma.
    1. Errar el tret: figuradament, enganyar-se en el dictamen o concepte d'alguna pretensió o intent.
    2. Tret de gràcia: el que se li dóna a una persona o animal moribund per acabar amb la seva vida i treure-li el dolor, ja que està agonitzant, a la guerra el soldats li donen el tret de gracia als seus companys per acabar amb el seu dolor.
  2. Característica.
    "El principal tret que defineix l'obra d'aquest escriptor és la ironia."

TraduccionsModifica

PreposicióModifica

tret

  1. Expressió d'una excepció.
    "Anirem tots junts, tret que prefereixis anar avui tu sol."

TraduccionsModifica

VerbModifica

tret

  1. participi masculí singular del verb treure/traure
    He tret quatre préssecs del cistell, n'hi havia massa.

Vegeu tambéModifica