Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈtret/
  • Rimes: -et
  • Etimologia: Nom: Del llatí tractus, participi de trahĕre ‎(«estirar, arrossegar»), segle XIII.
  • Etimologia: Preposició: De traure, segle XIV.

tret m. ‎(plural trets)

  1. Tir, acció de disparar una arma.
  2. Característica.
    El principal tret que defineix l'obra d'aquest escriptor és la ironia.

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

Preposició

modifica

tret

  1. Expressió d'una excepció.
    Anirem tots junts, tret que prefereixis anar avui tu sol.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

tret

  1. Participi masculí singular del verb treure/traure.
    He tret quatre préssecs del cistell, n'hi havia massa.

Vegeu també

modifica