salvo
Castellà
modificaAdjectiu
modificasalvo m. (femení salva, plural masculí salvos, plural femení salvas)
- estalvi
- «Entonces, ¡oh monjes!, este hombre, después de haber recogido hierbas, palos, ramas y ...sirviéndose de esta balsa y esforzándose con pies y manos, podrá cruzar sano y salvo a la otra orilla.» (Raimon Panikkar, El silencio del Buddha: una introducción al ateísmo religioso, 1996)
- Llavors, oh monjos!, aquest home, després d'haver collit herbes, pals, branquillons i...emprant aquest rai i fent força amb peus i mans, podrà creuar sa i estalvi a l'altra riba.
Adverbi
modificasalvo
- excepte, llevat
- «No había ningún rastro de balazos ni de muerte violenta salvo que lo hubieran envenenado.» (Ceferino Reato, "Salvo que me muera antes": El día en que murió Kirchner. La noche que nació el cristinismo, 2017)
- No hi havia rastre de bales ni de mort violenta llevat que l'haguessin enverinat.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: sal·vo (2)
Vegeu també
modificaLlatí
modificaVerb
modificasalvō (1a present?), salvās (2a present), salvāre (infinitiu), salvāvī (perfet), salvātum (supí)
- salvar, jo salvo
- Non enim amat Deus damnare sed salvare.
- Puix que a Déu no li plau castigar sinó salvar.
Adjectiu
modificasalvō