llevar

Potser volíeu: LLEVAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎəˈβa/, balear /ʎəˈva/
Occidental:	nord-occidental /ʎeˈβa/
	valencià /ʎeˈvaɾ/, /ʎeˈβa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: llavà, llavar, llevà
• Etimologia: Del llatí levāre, segle XII.

Verb

llevar trans., pron., intr. ‎(pronominal llevar-se)

1. Separar alguna cosa del lloc on estava.
2. Prendre una cosa d'entre altres o del lloc on estava, recollir.
3. Ajudar a algú a eixir del llit.
4. (pronominal) Eixir del llit.
5. Assistir la llevadora als parts.
6. Produir fruit.
7. Estufar-se el pa, una massa que fermenta.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	llevar			haver llevat
gerundi	llevant			havent llevat
participi	llevat, llevada, llevats, llevades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llevo	lleves	lleva	llevem	lleveu	lleven
	lleve						val
	llevi						sept
	llev				llevau		bal, alg
	lleu			llevam			bal
imperfet	llevava	llevaves	llevava	llevàvem	llevàveu	llevaven
passat simple	lleví	llevares	llevà	llevàrem	llevàreu	llevaren
futur	llevaré	llevaràs	llevarà	llevarem	llevareu	llevaran
condicional	llevaria	llevaries	llevaria	llevaríem	llevaríeu	llevarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llevi	llevis	llevi	llevem	lleveu	llevin
	lleve	lleves	lleve			lleven	occ, bal
imperfet	llevés	llevessis	llevés	llevéssim	llevéssiu	llevessin
		llevesses		llevéssem	llevésseu	llevessen
	llevàs	llevassis	llevàs	llevàssim	llevàssiu	llevassin	bal
		llevasses		llevàssem	llevàsseu	llevassen	val, bal (1)
	llevara	llevares	llevara	llevàrem	llevàreu	llevaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	lleva	llevi	llevem	lleveu	llevin
	–				llevau		bal, alg
	–		lleve			lleven	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				llevàvom	llevavo		centr, n-occ
	llevavi						sept
	llevaia	llevaies	llevaia	llevàiem	llevàieu	llevaien	n-occ
condicional	llevariva	llevarives	llevariva	llevarívem	llevaríveu	llevariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	llevo	llevos	llevo	lleveguem	llevegueu		n-occ
imperfet	llevessi		llevessi				sept, alg
	llevessa						centr, n-occ
	lleveguessa	lleveguesses	llevegués	lleveguéssom	lleveguéssou	lleveguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... llevat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... llevar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... llevat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... llevat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... llevat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... llevat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... llevar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... llevat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... llevat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... llevat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: llevo, lleva, llevem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• aixecar, alçar, ascendir, elevar, enlairar, hissar, incorporar, pujar, sobrealçar
• extreure, separar, treure

Derivats

• allevar, capllevar, rellevar, sollevar
• lleva, llevada, llevadís, llevador, llevaire, llevant, llevat

Compostos i expressions

• Llevar l'àncora: partir un vaixell
• Llevar el son: fer estar ansiós

Traduccions

Separar

• Castellà: quitar ^(es)
• Francès: ôter ^(fr)
• Italià: levare ^(it), togliere ^(it)

Recollir

• Castellà: quitar ^(es)
• Francès: enlever ^(fr)
• Llatí: adimo ^(la)

Eixir del llit

• Castellà: levantar ^(es)
• Francès: lever ^(fr) du lit
• Italià: alzar ^(it) dal letto
• Llatí: e lecto tollere ^(la)
• Llengua de signes catalana: LLEVAR ^(csc)

Assistir la llevadora

• Castellà: partear ^(es)
• Francès: accoucher ^(fr) une femme
• Italià: assistere ^(it) alla donna che partorisce
• Llatí: obstetrico ^(la)

Produir fruit

• Castellà: dar ^(es) fruto
• Italià: fruttare ^(it)
• Llatí: fructum ferre ^(la)

Estufar-se el pa

• Castellà: venirse ^(es)
• Francès: parvenir ^(fr) à l'état requis
• Italià: accrescere ^(it)
• Llatí: fermentatione perfici ^(la)

llevar el son

• Castellà: quitar ^(es) el sueño
• Francès: ôter ^(fr) le sommeil
• Italià: toggliere ^(it) il sonno
• Llatí: sollicitudinem inducere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·var (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.

Català antic

• Etimologia: Del llatí levāre.

Verb

llevar

1. llevar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	llevar
gerundi	llevant
participi	llevat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	llev	lleves	lleva	llevam	llevats	lleven
					llevau
imperfet	llevava	llevaves	llevava	llevàvem	llevàvets	llevaven
passat simple	lleví	llevast	llevà	llevam	llevàs	llevaren
	llevé	llevist		llevàrem	llevàrets
		llevares			llevàreu
futur	llevaré	llevaràs	llevarà	llevarem	llevarets	llevaran
					llevareu
condicional	llevaria	llevaries	llevaria	llevaríem	llevaríets	llevarien
					llevaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	llev	llevs	llev	llevem	llevets	lleven
					lleveu
imperfet	llevàs	llevasses	llevàs	llevàssem	llevàssets	llevassen
	llevara	llevares	llevara	llevàrem	llevàsseu	llevaren
					llevàrets
					llevàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	lleva	llev	llevem	llevats	lleven
	–				llevau

Variants

• levar

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ʎeˈβaɾ\, meridional \ʝeˈβaɾ\

Americà: alt /ʝeˈbaɾ/, baix \ʝeˈβaɾ\, austral \ʒeˈβaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí levāre.

Verb

llevar trans., pron. ‎(pronominal llevarse, present llevo, passat llevé, futur llevaré)

1. portar, dur (un objecte)
2. menar (una conseqüència)
3. ésser (un mateix)
4. (esports de pilota) conduir

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·var (2)