Català
Modifica

Oriental: central /rə.kuˈʎi/, balear /rə.kuˈji/
Occidental: nord-occidental /re.koˈʎi/, valencià /re.koˈʎiɾ/, /re.kuˈʎiɾ/

VerbModifica

recollir trans., pron. ‎(pronominal recollir-se)

  1. Posar coses disperses en un mateix lloc, per poder-les manipular millor.
    «Es van recollir una cinquantena d'entrevistes en profunditat, vint de les quals es van fer als membres del grup de recerca, mentre que el qüestionari es va subministrar a una mostra nacional d'uns cinc-cents professors.» (Joan Pagès, María Paula González, Història, memòria i ensenyament de la història: perspectives europees i llatinoamericanes, Univ. Autònoma de Barcelona, 2009)
    «El glamur dels vols europeus s' havia quedat enrere, i havíem de recollir l'equipatge i l'equip de filmació.» (Pep Sala, Joan Capdevila, Quina nit: El disc que va canviar les nostres vides)
  2. Fer la collita.
    «... aquest darrer poble només la part del senyor: la de l'arquebisbe l'havia de fer recollir l'arrendatari per les vinyes o bé que l'arrendatari l'hagués de recollir a la vinya, com consta al Palau d'Anglesola, a Linyola i, en part, a l'Espluga Calba.» (Gaspar Feliu, La llarga nit feudal: Mil anys de pugna entre senyors i pagesos, 2011)
  3. Tancar-se a casa o en un lloc aixoplugat per passar la nit.
    «De nit es dedicaven a la caça; a la matinada, es recollien en una barraca construïda prop dels estanys.» (Sebastià Juan Arbó, Obra catalana completa, 1966)
  4. Trobar-se amb algú amb qui s'està citat, per portar-lo a algun lloc. Donar accés a algú a un vehicle, per transportar-lo.
    «El lama que vam recollir a la carretera és l'única persona que conec en aquestes terres estranyes.» (Marc Levy, La primera nit, 2011)

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: re·co·llir (3)

Vegeu tambéModifica