collita
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /kuˈʎi.tə/ balear /koˈʎi.tə/, /kuˈji.tə/ Occidental: /koˈʎi.ta/
Nom
modificacollita f. (plural collites)
- Operació de collir els fruits quan és l'època de l'any que estan madurs a la planta o a l'arbre.
- «Acaba la collita de l'alfals i del blat de moro.» (Antonio Olea Morillas, La Cerdanyola rural: estudi etnogràfic, 2005)
- Conjunt de fruits que es cullen d'un camp.
- «Si cau pedra farà malbé la collita i tots patirem.» (Glòria Peraita, Sota la volta del cel, 2017)
- Allò que ha pensat o ideat un mateix.
- «A l'Edat Mitjana s'acostumaven a deixar-ne trossos o a afegir-n'hi de la seva collita.» (Mariona Ferran i Permanyer, L'Escola Isabel de Villena i la seva gent (1939-1989), 1997)
Traduccions
modificaTraduccions
- Afrikaans: oes (af)
- Alemany: Ernte (de)
- Anglès: harvest (en)
- Àrab: حِصَاد (ar) m.
- Armeni: հունձ (hy) (hundz)
- Belarús: жніво́ (be) n. (jnivó)
- Búlgar: жъ́тва (bg) f. (jatva)
- Castellà: cosecha (es)
- Eslovac: žatva (sk) f.
- Esperanto: rikolto (eo)
- Finès: sadonkorjuu (fi)
- Francès: récolte (fr) f., moisson (fr) f.
- Friülà: ricolte (fur) f., racolt (fur) m.
- Gallec: seitura (gl) f., colleita (gl) f.
- Gal·lès: cynheaf (cy) m.
- Grec: συγκομιδή (el) f. (singomidí)
- Italià: raccolto (it), messe (it) f.
- Japonès: 収穫 (ja)
- Llatí: messis (la) f., reditus (la) m.
- Macedoni: жетва (mk) f.
- Maori: kotinga (mi)
- Neerlandès: oogst (nl) m.
- Noruec: innhøstning (no)
- Occità: culhida (oc) f.
- Persa: برداشت (fa)
- Polonès: żniwa (pl) pl.
- Portuguès: colheita (pt)
- Romanès: recoltă (ro) f.
- Rus: жа́тва (ru) f. (jatva)
- Serbocroat: жетва (sh) f. (ciríl·lic), žetva (sh) f. (llatí)
- Suec: skörd (sv) c.
- Tai: เก็บเกี่ยว (th)
- Turc: hasat (tr)
- Txec: sklizeň (cs) f., žeň (cs) f., úroda (cs) f.
- Ucraïnès: жнива́ (uk) n. pl. (jnivà)
- Vietnamita: gặt (vi)
- Volapük: klop (vo)
- Xinès: 收穫 (zh) (收获, shōuhuò)
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB