-
Oriental: | central /buˈti/ |
| balear /boˈti/, /buˈti/ |
Occidental: | /boˈti/ |
- Rimes: -i
- Homòfon: botir
- Etimologia: Del francès butin, segle XIV.
botí m. (plural botins)
- Conjunt de béns obtinguts de l’enemic, d’un robatori, d’una empresa.
botí
- (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de botar/botre.
- (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de botir.
- (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de botir.
- Síl·labes: bo·tí (2)
- Anagrames: bito, tibo