tibo

Català

Verb

tibo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tibar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tibar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tibar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·bo (2)
• Anagrames: bito, boti, botí