Català
Modifica

Oriental: central /biˈɣor/, balear /viˈɣo/
Occidental: nord-occidental /biˈɣor/, valencià /viˈɣoɾ/, /biˈɣoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí vigor, de vigēre ‎(«tenir força»), segle XIII.

NomModifica

vigor m. o f. ‎(plural vigors)

  1. Força física del cos o l’esperit.
    Va lluitar amb vigor.
  2. Conjunt de qualitats del tast i l’aroma d’un vi.

Compostos i expressionsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \biˈɣoɾ\
Americà: alt /biˈɡoɾ/, baix \biˈɣoɾ\

NomModifica

vigor m. ‎(plural vigores)

  1. vigor

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: vi·gor (2)


Anglès
Modifica

NomModifica

vigor ‎(plural vigors)

  1. forma alternativa de vigour