Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /buˈʒi/, balear /vuˈʒi/
Occidental: nord-occidental /boˈʒi/, valencià /voˈd͡ʒiɾ/, /buˈd͡ʒiɾ/

VerbModifica

vo·gir trans.

  1. Recórrer el perímetre d’una cosa.
  2. Retallar el contorn d’una peça amb una serra prima.
  3. Fer voltar un aparell en rotació.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: vogeixo, vogeix, vogim

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbModifica

vogir

  1. girar, tombar
    Fingint legia, los ulls vogia, de ça y de lla. (Spill, Jaume Roig, 1460)
  2. vogir (contornar, circuir)
    Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble (Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328)

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica