Català
Modifica

Oriental: central /buˈʒi/, balear /vuˈʒi/
Occidental: nord-occidental /boˈʒi/, valencià /voˈd͡ʒiɾ/, /buˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: vogí
  • Etimologia: D’origen incert, del llatí volvere ‎(«tombar») amb encreuament d’una base preromana, cognat de l’italià volgere.

VerbModifica

vogir trans.

  1. Recórrer el perímetre d’una cosa.
  2. Retallar el contorn d’una peça amb una serra prima.
  3. Fer voltar un aparell en rotació.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: vogeixo, vogeix, vogim

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

vogir

  1. girar, tombar
    Fingint legia, los ulls vogia, de ça y de lla. (Spill, Jaume Roig, 1460)
  2. vogir (contornar, circuir)
    Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble (Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328)

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica