Potser volíeu: marcà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmar.kə/, occidental /ˈmaɾ.ka/
  • Rimes: -aɾka
  • Etimologia: Del germànic *markjan ‎(«parar atenció, senyalar»), segle XII.

NomModifica

marca f. ‎(plural marques)

  1. Senyal realitzat en alguna cosa per tal de donar algun tipus d'informació: indicar que per allí passa una ruta, indicar la pujada màxima d'un riu, indicar propietat, etc.
  2. Senyal que un objecte deixa en un altre.
    El cafè ha deixat marca en les estovalles.
  3. Paraula, símbol o ambdós alhora que identifiquen un producte o servei i que sovint pretenen fer-los més atractius per al seu potencial destinatari.
  4. (antigament) Territori fronterer amb l'enemic.
  5. (rugbi) assaig

TraduccionsModifica

TraduccionsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

marca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marcar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marcar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈmaɾ.ka/
Americà: alt /ˈmaɾ.k(a)/, baix /ˈmaɾ.ka/

NomModifica

marca f. ‎(plural marcas)

  1. marca
  2. (rugbi) assaig
  3. (rugbi) senyal

SinònimsModifica

VerbModifica

marca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb marcar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb marcar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mar·ca (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marca


Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈmar.t͡sa/

NomModifica

marca

  1. genitiu singular de marzec

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mar·ca (2)