Potser volíeu: marcà, marcá

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmar.kə/, occidental /ˈmaɾ.ka/
  • Rimes: -aɾka
  • Etimologia: Del llatí marca, del fràncic *marku ‎(«frontera»), segle XII.

marca f. ‎(plural marques)

  1. Senyal realitzat en alguna cosa per tal de donar algun tipus d'informació: indicar que per allí passa una ruta, indicar la pujada màxima d'un riu, indicar propietat, etc.
  2. Senyal que un objecte deixa en un altre.
    El cafè ha deixat marca en les estovalles.
  3. Paraula, símbol o ambdós alhora que identifiquen un producte o servei i que sovint pretenen fer-los més atractius per al seu potencial destinatari.
  4. (antigament) Territori fronterer amb l'enemic.
  5. (rugbi) assaig

Traduccions

modifica

Traduccions

modifica

Traduccions

modifica

marca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marcar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marcar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈmaɾ.ka/
Americà: alt /ˈmaɾ.k(a)/, baix /ˈmaɾ.ka/
  • Rimes: -aɾka
  • Etimologia: Del baix llatí marca, d'un germànic *mark ‎(«frontera»).

marca f. ‎(plural marcas)

  1. marca
  2. (rugbi) assaig
  3. (rugbi) senyal

Sinònims

modifica

marca

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb marcar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb marcar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mar·ca (2)
  • Anagrama: macar

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marca

Polonès

modifica
  • Pronúncia: /ˈmar.t͡sa/

marca

  1. genitiu singular de marzec

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mar·ca (2)