Potser volíeu: marcà


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈmar.kə/, balear /ˈmaɾ.cə/, /ˈmar.kə/
Occidental: /ˈmaɾ.ka/
  • Rimes: -aɾka
  • Etimologia: Del germànic markjan («parar atenció, senyalar»), segle XII.
  • Anagrames: arcam, caram, macar

NomModifica

mar·ca f. ‎(plural marques)

  1. Senyal realitzat en alguna cosa per tal de donar algun tipus d'informació: indicar que per allí passa una ruta, indicar la pujada màxima d'un riu, indicar propietat, etc.
  2. Qualsevol senyal que un objecte deixa en un altre.
    Exemple: El cafè ha deixat marca en les estovalles.
  3. Paraula, símbol o ambdós alhora que identifiquen un producte o servei i que sovint pretenen fer-los més atractius per al seu potencial destinatari.
  4. (antigament) Territori fronterer amb l'enemic.
  5. (rugbi) assaig

TraduccionsModifica

TraduccionsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

mar·ca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marcar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marcar

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

mar·ca f. ‎(plural marcas)

  1. marca
  2. (rugbi) assaig
  3. (rugbi) senyal

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marca