Català

modifica
Oriental:  /məˈka/
Occidental:  nord-occidental /maˈka/
valencià /maˈkaɾ/, /maˈka/
Verb: d’origen incert, segle XIII, potser d’un romànic *maccare, de l’hebreu bíblic מַכָּה ‎(makah, «ferida»).
Nom: de mac ‎(«còdol») i el sufix -ar.

macar trans., pron. ‎(pronominal macar-se)

  1. Danyar un cos amb contusions.
  2. (pronominal) Fer-se malbé per cops, especialment la fruita.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: maco, maca, maquem

Traduccions

modifica

macar m. ‎(plural macars)

  1. (mallorquí, menorquí) codolar

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica