Català modifica

Oriental:  /mərˈka/
Occidental:  nord-occidental /marˈka/, valencià /maɾˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: marcà
  • Etimologia: Del llatí marcare ‎(«establir una frontera»), d'origen germànic.

Verb modifica

marcar trans.

  1. Posar senyal o marca en alguna cosa per a distingir-la d'altres.
  2. Assenyalar, anotar, fer notar.
    Les busques marquen les deu.
    Els treballadors marquen l'hora d'entrada.
  3. (esports de pilota) Aconseguir un gol fent entrar la pilota, la bola o el disc a la porteria contrària en el transcurs d'un partit.
  4. (esports de pilota) Seguir de prop els moviments d'un adversari per impedir-li al màxim la participació en les accions ofensives del seu equip.
  5. (telecomunicacions) Seleccionar en un telèfon el número corresponent per trucar a algú.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: marco, marca, marquem

Derivats modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mar·car (2)

Vegeu també modifica

Castellà modifica

  • Pronúncia(i): /maɾˈkaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: De l'italià marcare.

Verb modifica

marcar trans. ‎(present marco, passat marqué, futur marcaré)

  1. marcar

Conjugació modifica

Derivats modifica

Relacionats modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mar·car (2)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marcar