- Pronúncia(i): /ˈmark/ⓘ
- Rimes: -aɾk
- Etimologia: Del llatí vulgar *marcus, forma singular del germànic antic marka («marca, senyal») percebut com un plural.
marc m. (plural marcs)
- Antiga unitat monetària d’Alemanya.
- Antiga unitat monetària de Finlàndia.
- Bastiment decoratiu i de protecció al voltant d'un objecte.
- Sistema on es mouen unes teories, suport.
marc
- (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marcar.