Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.punˈta/
Occidental: nord-occidental /a.punˈta/, valencià /a.punˈtaɾ/

VerbModifica

a·pun·tar trans., pron. ‎(pronominal apuntar-se)

  1. Prendre nota per escrit.
  2. Posar marques en un escrit o llista.
  3. (jocs) Posar sobre una carta la quantitat que es vol jugar.
  4. Insinuar o tocar lleugerament algun assumpte o matèria.
  5. (teatre) Llegir l'apuntador allò que els actors han de recitar.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: apunto, apunta, apuntem

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

a·pun·tar trans., pron. ‎(pronominal apuntar-se)

  1. Subjectar alguna cosa provisionalment amb puntes o claus.
  2. Dirigir la punta de l'arma en posició de disparar.
  3. Assenyalar o indicar.
  4. Començar a manifestar-se alguna cosa.
  5. (petanca, botxes) Llançar una bola tan a prop com sigui possible d'una altra bola o del bolig sense provocar-ne el desplaçament.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /a.punˈtaɾ/, meridional \a.puŋˈtaɾ\
Americà: alt /a.p(u)nˈtaɾ/, baix \a.puŋˈtaɾ\, austral /a.punˈtaɾ/

VerbModifica

a·pun·tar trans. ‎(present apunto, passat apunté, futur apuntaré)

  1. apuntar