Català
modifica

Oriental:  /sub.ʒəkˈta/
Occidental:  nord-occidental /sub.d͡ʒekˈta/, valencià /sub.d͡ʒekˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: subjectà
  • Etimologia: Del llatí subiectare, forma freqüentativa del verb subiacěre, format pel prefix sub- ‎(«a baix») i el verb iacěre ‎(«llançar»), és a dir, «llançant a baix, dominar algú tirant-lo a terra».

Verb modifica

subjectar trans.

  1. Assegurar, pel mitjà que sigui, la immobilitat d'alguna cosa.

Conjugació modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: sub·jec·tar (3)
  • Heterograma de 9 lletres (abcejrstu)

Vegeu també modifica