subjectar


Català
Modifica

Oriental: /sub.ʒəkˈta/
Occidental: nord-occidental /sub.d͡ʒekˈta/, valencià /sup.d͡ʒekˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: subjectà
  • Etimologia: Del llatí subiectare, forma freqüentativa del verb subiacěre, format pel prefix sub- ‎(«a baix») i el verb iacěre ‎(«llançar»), és a dir, «llançant a baix, dominar algú tirant-lo a terra».

VerbModifica

sub·jec·tar trans.

  1. Assegurar, pel mitjà que sigui, la immobilitat d'alguna cosa.

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica