Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /nuˈa/
Occidental: nord-occidental /nuˈa/, valencià /nuˈaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: nuà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *nudare, de nodare, de nodus ‎(«nus»), segle XIV.
  • Anagrama: urna

VerbModifica

nu·ar trans., pron. ‎(pronominal nuar-se)

  1. Unir mitjançant un nus.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: nuo, nua, nuem

VariantsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: nuar