Català
Modifica

Oriental: /uˈni/
Occidental: nord-occidental /uˈni/, valencià /uˈniɾ/

VerbModifica

unir trans., pron. ‎(pronominal unir-se)

  1. Ajuntar dues o més coses formant un tot.
  2. Associar dues o més coses o persones amb un lligam moral.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: uneixo, uneix, unim

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: u·nir (2)
  • Anagrama: Irun

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: unir


Català antic
Modifica

VerbModifica

unir

  1. unir

ConjugacióModifica

VariantsModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /uˈniɾ/
  • Etimologia: Del llatí unīre.

VerbModifica

unir trans., pron. ‎(pronominal unirse, present uno, passat uní, futur uniré)

  1. unir

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: u·nir (2)