Català
modifica

Oriental:  /uˈni/
Occidental:  nord-occidental /uˈni/, valencià /uˈniɾ/

Verb modifica

unir trans., pron. ‎(pronominal unir-se)

  1. Ajuntar dues o més coses formant un tot.
  2. Associar dues o més coses o persones amb un lligam moral.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: uneixo, uneix, unim

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: u·nir (2)
  • Anagrames: Irun, runí

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: unir


Català antic
modifica

Verb modifica

unir

  1. unir

Conjugació modifica

Variants modifica


Castellà
modifica

  • Pronúncia(i): /uˈniɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del llatí unīre.

Verb modifica

unir trans., pron. ‎(pronominal unirse, present uno, passat uní, futur uniré)

  1. unir

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: u·nir (2)