univa

Català

Verb

univa

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de unir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·va (3)
• Anagrama: núvia