unires

Català

Verb

unires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de unir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·res (3)
• Heterograma de 6 lletres (einrsu)
• Anagrames: enrius, reunís, ruïnes, unir-se

Català antic

Verb

unires

1. segona persona singular (tu) del passat de unir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de unir