unisquen

Català

Verb

unisquen

1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb unir.
2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·nis·quen (3)
• Anagrama: unesquin