unísseu

Català

Verb

unísseu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·nís·seu (3)
• Anagrama: nuéssiu

Català antic

Verb

unísseu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de unir