unia

Català

Verb

unia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de unir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·a (3)
• Anagrames: iuan, niau

Català antic

Verb

unia

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de unir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de unir