uniguérem

Català

Verb

uniguérem

1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de unir.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·gué·rem (4)
• Anagrama: reuniguem