uní

Potser volíeu: uni, uni-

Català

• Anagrames: nuí, nuï

Verb

u·ní

1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de unir
2. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de unir

Català medieval

Verb

uní

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de unir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de unir

Castellà

• Pronúncia: /uˈni/

Verb

u·ní

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb unir