uniré

Català

Verb

uniré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·ré (3)
• Anagrames: enriu, reuní, riuen

Català antic

Verb

uniré

1. primera persona singular (io, yo, jo) del futur de unir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /u.niˈɾe/
• Rimes: -e

Verb

uniré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb unir