uniguéreu

Català

Verb

uniguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de unir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·gué·reu (4)
• Anagrama: reunigueu