unigueva

Català

Verb

unigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de unir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·gue·va (4)
• Anagrama: avingueu