unim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈnim/
• Rimes: -im

Verb

unim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de unir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb unir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·nim (2)
• Anagrama: muní

Català antic

Verb

unim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de unir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de unir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de unir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de unir