unís

Potser volíeu: unis

Català

Verb

unís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·nís (2)
• Anagrames: nius, nuïs, suïn, usin

Català antic

Verb

unís

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de unir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de unir