unigueres

Català

Verb

unigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de unir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·gue·res (4)
• Anagrama: reunigués