nuara

Potser volíeu: nuarà

Català

Verb

nuara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb nuar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb nuar.

Miscel·lània

• Síl·labes: nu·a·ra (3)
• Anagrames: arnau, Arnau, ruana