nuu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnuw/
• Rimes: -uw
• Etimologia:

Adjectiu: del llatí nūdus.

Nom masculí: del llatí nōdus.

Nom femení: del llatí nūbēs.

Adjectiu

nuu m. ‎(femení nua, plural masculí nuus, plural femení nues)

1. (antic, mallorquí) Forma alternativa de nu.

Nom

nuu m. ‎(plural nuus)

1. (balear) Forma alternativa de nus.

Derivats

• nu, nus

Nom

nuu f. ‎(plural nuus)

1. (antic, poètic) Forma alternativa de núvol.

Verb

nuu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nuar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB

Català antic

• Pronúncia: /ˈnuw/
• Etimologia: [1] Del llatí vulgar *nūdu, de nōdus. [2] Del llatí vulgar *nūbe, cas oblic de nūbēs.

Nom

nuu m. ‎(plural nuus)

1. nus
2. artell

Nom

nuu f. ‎(plural nuus)

1. núvol