sein

Alemany

• Pronúncia: /zaɪ̯n/;
• Etimologia: Del protogermànic *wesaną («ser») i *beuną («existir, esdevenir»); del preindoeuropeu *h₁es-.

Verb

sein

1. ésser

   Ex: Dieses Buch ist blau. (traducció:«Aquest llibre és blau.»)

2. estar

   Ex: Meine Freunde sind in die Stadt. (traducció:«Els meus amics estan a la ciutat.»)

3. tenir una edat

   Ex: Ich bin zwanzig Jahre alt. (traducció:«Tinc vint anys.»)

4. fer (expressar les incidències del temps atmosfèric)

   Ex: Es ist warm. (traducció:«Fa calor.»)

5. haver (auxiliar per al pretèrit perfet amb verbs de moviment o canvi d'estat)

   Ex: Er ist aufgestanden. (traducció:«Ell s'ha llevat.»)

Conjugació

Infinitiu	sein
Verb auxiliar	sein
Participi passat	gewesen
Temps passat	ich war
Participi present	seiend
Tercera persona sing. present	er/sie ist

Pronom

sein

1. son, sa, el seu de ell, la seva de ell

   Ex: Herr Wagner hat ein Sohn und eine Tochter. Sein Sohn ist Architekt, sein Tochter ist Doktorin. (traducció:«El sr. Wagner té un fill i una filla. El seu fill és arquitecte, la seva filla és metgessa.»)