sein

Alemany

• Pronúncia: /zaɪ̯n/; ^ⓘ, ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *wesaną («ser») i *beuną («existir, esdevenir»); del preindoeuropeu *h₁es-.

Verb

sein

1. ésser

   Dieses Buch ist blau.

   Aquest llibre és blau.

2. estar

   Meine Freunde sind in die Stadt.

   Els meus amics estan a la ciutat.

3. tenir una edat

   Ich bin zwanzig Jahre alt.

   Tinc vint anys.

4. fer (expressar les incidències del temps atmosfèric)

   Es ist warm.

   Fa calor.

5. haver (auxiliar per al pretèrit perfet amb verbs de moviment o canvi d'estat)

   Er ist aufgestanden.

   Ell s'ha llevat.

Conjugació

Infinitiu	sein
Verb auxiliar	sein
Participi passat	gewesen
Temps passat	ich war
Participi present	seiend
Tercera persona sing. present	er/sie ist

Pronom

sein

1. son, sa, el seu de ell, la seva de ell

   Herr Wagner hat ein Sohn und eine Tochter. Sein Sohn ist Architekt, sein Tochter ist Doktorin.

   El sr. Wagner té un fill i una filla. El seu fill és arquitecte, la seva filla és metgessa.