sinar

Caló català

• Pronúncia: /siˈna/
• Etimologia: Del romaní si.

Verb

sinar ‎(siná)

1. ésser, ser

   «Si em pucaveles a la pestanyí sinaràs com els busnós. Nastis, nai penelis, manses sinyela caló.» (Sabor de Gràcia, «Gitanos catalans», 2015)

   Si em delates a la policia seràs com els paios. Calla, no parlis, servidor és gitano.

Variants

• sinyar ‎(sinjá), sinelar ‎(sinəlá)

Conjugació

El radical pot alternar amb els infixos -iny- i -el-.

	man	tuquis	ell/ella	nosaltros	vosaltros	ellos/elles
present d’ind.	sinyelo (sinjélu)	sinyeles (sinjéləs), sines (sínəs)	sinyela (sinjélə), sina (sínə), sin	sinyem (sinjèm)
futur			sinaràs (sinərás)
infinitiu	sinar (siná), sinyar (sinjá), sinelar (sinəlá)

La forma sin només en expressions fossilitzades, com sin latxó ‎(«és bo»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Moser, Alina. Mirades sobre el caló català, Universitat de Barcelona, 2016

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní si.

Verb

sinar ‎(sinár)

1. ésser, ser

Variants

• sinelar ‎(sinelár)