Català

modifica
Oriental:  /iɱˈfɫa/
Occidental:  nord-occidental /iɱˈfɫa/
valencià /iɱˈfɫaɾ/, /iɱˈfɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: inflà
  • Etimologia: Del llatí inflāre ‎(literalment «bufar a dins»), segle XIV.

inflar trans., pron. ‎(pronominal inflar-se)

  1. Omplir de vent alguna cosa.
  2. (per metonímia) Ensuperbir, exagerar.
  3. (pronominal) Elevar-se alguna part del cos per ferida o cop, o per haver-hi acudit algun tumor.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: inflo, infla, inflem

Variants

modifica

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·flar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (afilnr)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \iɱˈflaɾ\
Americà: alt \iɱˈflaɾ\, baix \iŋˈflaɾ\, austral \iɱˈflaɾ\

inflar trans., pron. ‎(pronominal inflarse, present inflo, passat inflé, futur inflaré)

  1. inflar (amb aire o gas)
  2. inflar (exagerar)

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·flar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (afilnr)