Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /iɱˈfla/, valencià /iɱˈflaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: inflà
  • Etimologia: Del llatí inflāre ‎(literalment «bufar a dins»), segle XIV.

VerbModifica

in·flar trans., pron. ‎(pronominal inflar-se)

  1. Omplir de vent alguna cosa.
  2. (per metonímia) Ensuperbir, exagerar.
  3. (pronominal) Elevar-se alguna part del cos per ferida o cop, o per haver-hi acudit algun tumor.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: inflo, infla, inflem

DerivatsModifica

SinònimsModifica

VariantsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \iɱˈflaɾ\
Americà: alt \iɱˈflaɾ\, baix \iŋˈflaɾ\, austral \iɱˈflaɾ\

VerbModifica

in·flar trans., pron. ‎(pronominal inflarse, present inflo, passat inflé, futur inflaré)

  1. inflar (amb aire o gas)
  2. inflar (exagerar)

SinònimsModifica