Potser volíeu: cop., COP, còp, cóp


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɔp/
  • Rimes: -ɔp
  • Etimologia: Variant de colp, segle XIX.

NomModifica

cop m. ‎(plural cops)

  1. Impacte violent entre dos cossos.
    Donar-se un cop contra la paret.
  2. Acció violenta i brusca d'un arma o objecte contra un altre.
    Pegar un cop de puny.
    Bon cop de falç.
  3. Marca en un cos a conseqüència d'un impacte violent amb un altre cos.
    Té el braç ple de cops.
    He fet un cop al cotxe.
  4. Acció sobtada exercida per un element natural.
    Un cop de vent va tancar la porta.
  5. (col·loquialment) Robatori d'una certa rellevància, planificat amb antelació.
    Tot està a punt pel cop al banc central de demà.
  6. vegada, ocasió
  7. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar la pilota, la bola, el volant o el disc per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, el bastó, la pala, el tac, la mà o el peu.

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

cop m. ‎(plural cops)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de cóp

Miscel·làniaModifica

  • Anagrames: poc (revers), Poc (revers)

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /kɒp/
  • Etimologia: Potser de l'anglès antic copian ‎(«robar, saquejar»); o potser del francès medieval caper ‎(«capturar»), del llatí capiō; o potser del neerlandès kapen ‎(«agafar, piratejar»).

VerbModifica

cop ‎(3a persona singular present cops, gerundi copping, passat i participi copped)

  1. obtenir
    «Heroin appeared on the streets of our town for the first time, and Innie watched helplessly as his sixteen-year-old brother began taking the train to Harlem to cop smack.» [1]
    L'heroïna va aparèixer per primera vegada als carrers de la nostra ciutat i Innie observava sense poder fer-hi res el seu germà gran de setze anys que agafava el tren cap a Harlem per obtenir la droga.
  2. rebre
    When caught, he would often cop a vicious blow from his father
    Quan l'agafaven, sovint rebia un mal cop de part del seu pare.
  3. prendre, adoptar
    No need to cop an attitude with me, junior.
    No cal que prenguis una actitud així amb mi, jove.
  4. admetre, declarar
    I already copped to the murder. What else do you want from me?
    Ja he admès l'autoria de l'assassinat. Què més vol de mi?
  5. arrestar

Compostos i expressionsModifica

NomModifica

cop ‎(plural cops)

  1. agent de policia
  2. vigilant de presons

SinònimsModifica

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Martin Torgoff, Can't Find My Way Home, ed.Simon & Schuster, 2005, p. 10